El canal de Corint es una obra impressionant. Tallat a pic ara fa un segle, talla l'ale quan, com una ferida, veus avall, avall, el fi cami que hi fa el mar blau al llarg d'una mica mes de sis quilometres, la terra lleument inclinada a banda i banda. Sembla estret pero fa mes de vint metres; la carretera tremoladissa el travessa i fa de tirant al continent ben a prop del gracil i diminut pont del tren. Fantastic. Ara s que diem adeu a les senyores, que tornen enrere, cap a Nuplia, no sense deixar de recomanar-nos que hi anem (ho vam fer, quan ja gaireb ni recordvem les senyores que tan a gust vam traginar). Continuem cam sempre vorejant el mar, ara per una carretera que en comptes de seguir la cornisa nord del Pelopons, segueix la cornisa sud del continent; s a dir, ara tenim el mar a la dreta. Una altra meravella. La carretera i l'autopista de vegades s'entrellacen. La zona s despoblada, de tant en tant unes quantes cases, un petitssim poblet, un hotel o un cmping encantadors. Des de la carretera que s'arrapa valenta al flanc de la muntanya l'espectacle de la costa, s fastus, amb uns racons per quedar-s'hi sempre ms. Davant, tancant el mar, la costa ms est del Pelopons, que hi fa com una badia, l'illa d'Egina i, ja ms a prop d'Atenes, refulgent en la tarda, l'illa de Salamina i els illots que l'acompanyen. Mentre fem via per aquesta carretera, la mar no deixa de temptar-nos. Parem en un petit lloc de mar que es diu gios Thedori. La platja, inacabable, s de cdols fins, l'aigua s clara i transparent, les oliveres i els pins gronxen les branques sobre l'aigua.