Coberta
Índex
Dedicatòria
Pòrtic
Capítol 1. Hereu trencador (1232-1264)
El context sociopolític
El saber
L’orgull de ser laic
Els indignats de l’edat mitjana
• Entre l’ortodòxia i les condemnes
La il·lusió d’Europa: les croades
L’illa estratègica
La família Llull
Infantesa d’un fill únic a les noves terres
Adolescència i primera joventut
• Perfil anatòmic de Ramon Llull
Un casament d’alta volada
Blanca Picany de Llull i descendència
Gir copernicà, vida nova
• Històries d’un seductor
Peregrinacions catàrtiques per Europa
Capítol 2. Formació i primer gran llibre (1265-1273)
L’home fet que vol aprendre
Primer contacte amb la universitat: Montpeller
La disputa amb l’esclau àrab
¿En què consisteix la formació?
‘Llibre de contemplació en Déu’
• Cent noms de Déu, cinc mil floretes a Déu
Capítol 3. Difusió de l’Art i cim de la mística (1274-1287)
Il·luminat al puig de Randa
La primera obra monogràfica sobre l’Art
• L’ermità com a senyera espiritual
Les set figures essencials de l’Art
Difondre l’Art a Montpeller
Fundació de l’escola d’idiomes a Miramar
Els tres savis i la netedat de pensa
Massa contemplatiu per administrar béns temporals
Una dècada a Montpeller (1278-1288)
Amic d’Amat, amic de Déu
L’evolució de les figures de l’Art a Montpeller
• Selecció de versicles del ‘Llibre d’amic i Amat’
De Montpeller a la cort papal
Capítol 4. Filòsof de l’acció (1287-1290)
Primer contacte amb el Vaticà
La sort de trobar interlocutors d’altres confessions
El primer Papa franciscà
París, centre del saber
Ramon Llull, ‘Magister Artium’
• Per què es diu ‘Art’ el mètode lul·lià?
Escrits parisencs
L’obra del meravellar-se
Tres cartes i un adéu
Els contactes de París i Venècia
Capítol 5. Convèncer Europa i l’islam (1290-1312)
Fer més senzilla l’Art i estimar el bé
Ramon Llull, joglar marià
Cau l’últim enclavament cristià a Terra Santa
Nova interpel·lació al Vaticà
Pànic a Gènova, el port connectat amb el nord d’Àfrica
• Valor del ‘Breuiculum’ i curiositats en les miniatures
Tunis: de l’èxit a la presó
Nàpols: una proposta ecumènica per al nou Papa
Últim intent davant Bonifaci VIII i ‘Lo desconhort’
Un París en què proliferen els averroistes
• Ramon Llull († 1316) ‘uersus’ Johan Cruyff († 2016): combinatòria geomètrica
Novament a casa
Enverinament a Xipre i visita a Jerusalem
Entre Gènova i Montpeller centrat en la universitat i els laics
Ultimàtum per la reconquesta de la terra perduda
L’ajut del comte-rei de la corona catalanoaragonesa
Màrtir per la Paraula a Bugia
Naufragi i arribada a Pisa
• Els escrivents de Ramon Llull
Croada a Terra Santa, croada a Granada
Contra els averroistes de París
Reconeixement públic a la Universitat de París
Influir en Felip IV i combatre l’averroisme
Doctor honoris causa per la Universitat de París
Dictat de la ‘Vida coetània’ als 79 anys
• El caràcter del ‘soldat de l’intel·lecte’
El superfantasiós
Propostes incòmodes al concili de Viena del Delfinat
De tornada a Mallorca amb 80 anys
Capítol 6. L’ancià bo, savi i de vida bona (1313-1316)
La producció continua
L’estada a Sicília
• Testament signat per Ramon Llull el 26 d’abril de 1313
Nou viatge al nord d’Àfrica
Últimes ratlles de l’escriptor de Déu
• Una mort llegendària
Capítol 7. El lul·lisme
El primer gran divulgador, Thomas Le Myésier
Destí dels escrits lul·lians
• Ramon Llull, alquimista?
Ramon Sibiuda i primeres escoles lul·lianes
Les dames lul·listes
Lul·lisme a la Península
Lul·lisme a Itàlia
El món germànic i Ramon Llull
Lul·lisme a Amèrica
La impremta i el Renaixement
Segle XVII
Segle XVIII i primer intent d’aplegar l’obra de Ramon Llull
Segle XIX i els inicis de la investigació literària
Segle XX i l’estudi filològic
Lul·lisme filosòfic i teològic dels segles XX-XXI
Instruments de bibliografia lul·liana dels segles XIX-XXI
Ramon Llull informatitzat
Institucions lul·lianes
¿Trenta-setè doctor de l’Església catòlica?
Plec d’imatges
Crèdits
A Elsa Peretti,
mecenes dels estudis lul·lians
Ramon Llull fou un intel·lectual laic de la baixa edat mitjana que, nascut a Palma de Mallorca, desplegà una activitat filosòfica, teològica, científica, informativa i diplomàtica en diversos països de l’àmbit de la Mediterrània i del centre d’Europa. Sense estar afiliat a cap corrent ideològic ni pertànyer a cap institució acadèmica ni a cap organisme eclesiàstic, es comprometé en un projecte de millora cultural, social, religiosa i política dins la cristiandat del segle XIII i començaments del XIV.
Ramon Llull era un laic sense estudis universitaris, però sabé formar-se en tots els coneixements del moment, aplicant-se en qualsevol avinentesa i en trobades amb estudiosos científics, filòsofs, teòlegs i rodamons, amb els quals es feia trobadís en el dia a dia, sense esquivar els individus subtils del carrer. Només fou autodidacte en part i es reconeixia com a il·literatus (no literat, illetrat), però sabia escoltar, preguntar i investigar.
Malgrat aquesta formació no estàndard, Ramon Llull elaborà una vasta obra escrita –literària, sociològica, periodística, etnològica, històrica, política, científica, filosòfica, teològica, mística– que féu compatible amb una vida activa i viatgera, tot polemitzant sobre les grans veritats amb els erudits i savis de les universitats d’aquella inquieta Europa i, alhora, amb els pensadors dels cenacles musulmans que circumdaven l’Occident. Fou un pensador amb un projecte de renovació aquí i allà i, per sobre de tot, un fan incondicional de la Bondat i la Llum.
El resultat d’aquesta gestió del coneixement fou una filosofia teològica, sota un balanceig propi entre fe i raó, que va impulsar models de pensament multivalents que avui dia les noves tecnologies recorden en les seves pàgines històriques. En concret creà una sistematització inèdita dels mecanismes de l’acte de pensar, que anomenà Art, una ciència que aspira a explicar totes les ciències, un llenguatge universal, un enginy gairebé digital al servei del coneixement. Però la seva figura és senyera en molts altres aspectes: va proposar el llatí com a llengua d’entesa entre els pobles, fou un dels primers impulsors del diàleg ecumènic amb les esglésies separades de Roma, promogué trobades amb els sarraïns, va fixar els temes teològics més importants enfrontant-se amb el dilema fe/raó, impulsà el dogma de la immaculada concepció de Maria, va utilitzar l’art de la ploma per tractar tota la ciència del seu temps, alhora que creava les primeres grans obres de la literatura catalana. També va destacar en el conreu de la mística, on cal esmentar el Llibre d’Amic i Amat, dos capítols del Romanç d’Evast e Blaquerna, un dels camps lul·lians que desperten més interès en l’actualitat, com mostra la recent creació a Alemanya d’una nova universitat, la Cusanus Hochschule, a Bernkastel-Kues (Renània-Palatinat), centrada en l’estudi de Nicolau de Cusa, que hi va néixer, i d’aquestes tres figures de la mística: Eckhart, Dante i Ramon Llull.
A nivell personal es va relacionar per escrit amb papes i reis d’Europa, estigué present en sessions de palau, va visitar repetidament la cúria papal i assistí a sínodes eclesiàstics, baixà al nivell dels artesans, dels joglars, dels pelegrins, dels mercaders, dels vianants, dels moribunds, dels marginats, fustigà els prepotents, escometé els viciosos, s’enutjà amb els ociosos i hostilitzà els professors envanits. Va viatjar a Montpeller, París, Roma, Nàpols, Pisa, Gènova, Tunísia, Bugia, Xipre, Armènia Menor, Jerusalem i Sicília –es calcula que recorregué més de 14.000 km–, cercant amb tossuderia gestos de concòrdia, defensant la fe cristiana amb argumentació objectiva, fins al martiri si calgués.
El mitjà que Ramon Llull va utilitzar va ser la paraula escrita, de manera que va arribar a ser autor de l’extraordinària xifra de 275 obres, incloses les perdudes, alguna escrita en àrab (no trobada), d’altres en català (17), unes altres en català i llatí (34) i tota la resta del conjunt en llatí (224), totes elles creades durant la seva prolífica maduresa, a partir dels 39 anys. Els temes són tots els de l’època, des de les grans tesis teològiques i filosòfiques fins a les ciències particulars, com el dret, la medicina, l’astronomia, la geometria, la retòrica, la teoria política, la doctrina educativa, les ciències experimentals, l’entramat sociològic i fins i tot l’elaboració de sistemes coherents per a unes eleccions justes a càrrecs públics, sense comptar la creació d’un mètode taquigràfic per prendre notes. En conseqüència, Ramon Llull és considerat un reporter i informador de tot el que veié al seu entorn (peri-) al llarg dels seus recorreguts (-odista) per Europa, nord d’Àfrica i la Mediterrània oriental, és a dir, un home/territori.
Un altre aspecte que mereix ser destacat aquí és que Ramon Llull fou el segon autor de la història, després de Flavi Josep, que escrigué una autobiografia, la Vida coetània. De fet, la va dictar en llatí l’estiu de 1311, als 79 anys, a uns monjos cartoixans de París que li feren la petició expressa. Després, l’interès per la seva figura, que fins avui ha generat centenars d’obres que conformen el que es coneix com a lul·lisme, també ha generat nombroses biografies. L’aportació més destacada és la del deixeble Thomas Le Myésier, que féu la primera síntesi lul·lista de tota l’obra lul·liana en l’Electorium magnum, incloent-hi sencera la Vida coetània en llatí, i en l’anomenat Electorium paruum seu Breuiculum, on encarregà dotze miniatures de gran valor artístic i documental sobre la vida de Ramon Llull que apareixen en aquest llibre (veure pàgines centrals en color).
Aquest Ramon Llull essencial també vol ser una biografia que resumeixi les principals aportacions de Ramon Llull emmarcades en el seva trajectòria vital. No és una obra acadèmica, és a dir, les proves documentals de cada afirmació no hi són citades, no hi ha notes, ni tampoc bibliografia. És una invitació a acostar-se a un personatge singular d’una talla intel·lectual incommensurable. Als qui se sentin cridats a saber més sobre el mestre il·luminat, el terme amb què fou conegut, són invitats a acudir a obres més completes, com són en un nivell bàsic Ramon Llull. Escriptor i Filòsof de la Diferència (UAB, 2015), i a un nivell més exhaustiu Ramon Llull. Vida i Obres (Elsa Peretti Foundation-IEC, 2015), del qual s’ha publicat fins ara el primer dels tres volums projectats. En aquests llibres es presenten les figures per pensar de l’Art lul·liana d’una manera com no s’havia fet fins ara, actualitzades amb el potencial gràfic modern de colors i rodes amb moviment a partir d’uns gravats difícils de llegir que s’han arrossegat d’edició en edició a través dels segles. Una petita mostra d’aquestes eines per pensar de l’Art lul·liana apareixen aquí, però convidem també a veure-les en tota la varietat i esplendor en les obres citades. Per a qualsevol recerca que es vulgui fer sobre Ramon Llull, tant de les seves obres com dels estudis dels especialistes, remetem a la amplíssima Base de Dades Ramon Llull (Llull DB).
Arribats al setè centenari de la mort de Ramon Llull hem de congratular-nos que el seu llegat hagi arribat a nosaltres amb una gran varietat de recursos, des dels manuscrits il·luminats a una bibliografia d’investigació inacabable, passant per mitjans informàtics i per una incalculable obra artística que el seu talent ha inspirat al llarg dels segles. La seva figura pot funcionar avui com un bàlsam de millora en una societat que grinyola per totes bandes. Ens convé avui recordar aquell filòsof que diferenciava la diversitat de les ments i de les sensibilitats amb tot respecte, que va ensenyar les veritats de la contemplació i la mística i que va treballar incansablement per una Europa comuna que reconegués les diferències entre els pobles.
Pere Villalba
Sant Cugat del Vallès, 25 de gener de 2016