Col·lecció: Recursos educatius

Sèrie: El diari de l’educació

Títol 2: Escola, famílies i comunitat

Primera edició sobre paper: febrer de 2017

Primera edició: maig de 2017

Editorial Octaedro, S.L.

C. Bailèn, 5 – 08010 Barcelona

Tel.: 93 246 40 02

octaedro@octaedro.com

www.octaedro.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions previstes a la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

ISBN (paper):978-84-9921-917-2

ISBN (epub):

Traducció: Marta Breu Díez

Realització i producció: Editorial Octaedro

Disseny de la coberta: Tomàs Capdevila

Realització, producció i digitalització: Editorial Octaedro

Introducció

Un vell món se’ns esmuny entre els dits. Els grups de Facebook, els llibres, els dibuixos animats o les sèries que ens recorden aquell vell món en què vam ser nens i nenes i vam viure la nostra infantesa triomfen més que mai. La nostàlgia ens envaeix perquè som conscients que el món dels nostres fills i filles ja no s’assembla, de cap manera, al d’abans. Fins i tot, en determinats moments d’efervescència tecnològica o de rapidesa desmesurada dels esdeveniments, ens podem arribar a sentir una mica estranys en la realitat actual. Aquests sentiments i aquestes sensacions personals de distància i estranyesa respecte del present han pres cos en les ciències socials, en el debat sobre si els temps que vivim són, com qualsevol període històric, una època de canvis o si més aviat estem immersos en un autèntic canvi d’època. És a dir, ens interroguem sobre si vivim uns decennis en què no sols s’està transformant la realitat del nostre món quotidià, sinó, de manera molt més profunda i radical, les seves regles de joc.

Han estat diversos els autors que, des dels anys vuitanta, han proposat perspectives que miren de comprendre el nostre present com un canvi d’època que trenca amb les normes, les regles i les lògiques de la modernitat establertes els segles xviii i xix. Així, des de Lyotard, amb la seva idea de la «postmodernitat», fins al recentment traspassat Zygmunt Bauman, amb la seva metàfora sociològica de la «modernitat líquida», des de Beck, amb la seva proposta d’entendre’ns com una «societat del risc», fins a Castells, amb la seva atenció a les xarxes i la tercera revolució industrial que representa Internet, hi ha hagut moltes propostes que han entès que en el present s’està produint un profund canvi d’època.

Segons la nostra opinió, totes encerten plenament en el diagnòstic. Les lògiques, els valors, els problemes, les pràctiques, els criteris…, tot el nostre món polític, econòmic, social, relacional, familiar o educatiu està deixant de respondre als paràmetres plantejats durant els segles xviii-xix i desenvolupats durant els últims dos-cents anys. No només canvien les respostes a les preguntes formulades per la modernitat, avui apareixen noves preguntes que no ens havíem formulat mai. I aquesta nova realitat que és el nostre present està demanant a crits canvis pertinents per a la nova època amb què ens toca bregar.

En l’educació, millor dit, en totes les educacions –l’escolar, la familiar, l’esportiva o la del temps de lleure–, aquest sentiment de desajust entre unes respostes antigues i unes preguntes que han canviat substancialment ens sembla evident. En realitat, des dels anys setanta del segle passat, algunes de les ments més agudes van preconitzar la necessitat de repensar i repracticar les educacions des d’uns nous paràmetres. Així, les teories de desescolarització (Illich, Goodman, Reimer…), els informes sobre la reproducció de la desigualtat social a l’escola (Bourdieu i Passeron, Coleman, Plowden…), la proposta del homeschooling (Holt) o la iniciativa de les Ciutats Educadores van néixer en un temps en què ja es parlava de la crisi de l’educació (tradicional) assenyalant la necessitat de noves mirades, noves organitzacions i noves pràctiques educatives a les escoles, els instituts, les universitats, les famílies, la ciutat, etcètera.

Des de fa un parell de decennis, a Catalunya, després d’uns anys seixanta i setanta de recerca d’educacions alternatives al model franquista, es viu un moment d’ebullició educativa. Han estat i són moltes les experiències familiars, escolars i territorials que miren de comprendre les noves preguntes i d’aportar noves respostes pertinents a la canviant realitat actual. Precisament són aquestes noves experiències educatives les que, vistes en el seu conjunt, ens aporten algunes pistes sobre com tractar les educacions en aquest canvi d’època.

Així, com a element nuclear del llibre, ens apareix una nova perspectiva transversal a totes elles: tota educació requereix el plural per ser conjugada. Ja no podem continuar parlant d’educació, sinó d’educacions. I és que, atès el nou i canviant context social, educatiu i familiar, totes les educacions són necessàries per donar respostes adequades als reptes de la socialització. En altres paraules, avui ja és imprescindible entendre, plantejar i construir qualsevol resposta educativa, sigui en l’àmbit que sigui, des de la perspectiva de les educacions: familiar, escolar i comunitària, i la seva total interdependència. Aquí resideix la clau del llibre: no es pot intentar educar pertinentment al segle xxi sense tenir en compte aquestes tres dimensions i les seves estretes interrelacions.

L’objectiu del primer capítol del llibre és presentar aquesta perspectiva educativa transversal, juntament amb les fonts teòriques i pràctiques que l’avalen i la sustenten: per educar avui, qualsevol agent o espai socialitzador ha de tenir en compte les dimensions familiars, escolars i comunitàries i les seves interrelacions mútues. O, dit en altres paraules, davant la creixent complexitat social, ningú no pot educar pertinentment de manera aïllada, tancada o unilateral.

En segon lloc, volem compartir algunes de les noves preguntes i de les recents respostes que s’han donat al repte de concebre i practicar les diverses educacions des de la perspectiva de la interrelació i la corresponsabilitat de famílies, escoles i comunitat. Al llarg dels últims anys, els autors hem tingut el privilegi tant de conèixer com de generar diverses experiències i recerques educatives en aquesta línia, promogudes tant des de l’àmbit de les famílies, com dels docents, com de la comunitat. Els aprenentatges que hem pogut fer i els coneixements que hem pogut adquirir gràcies a elles han estat molt rellevants. Al segon capítol del llibre hem recollit iniciatives i aprenentatges sobre com educar més i millor des de la perspectiva d’interrelació entre docents, famílies i comunitat (EFC), amb relació als diversos àmbits i dimensions de treball, experiències i bones pràctiques, errors i innovacions viscuts… i que ens han resultat molt útils en el procés de construcció d’aquesta perspectiva.

Precisament és la perspectiva EFC la que es posa en joc en el tercer apartat a l’hora d’analitzar quatre debats candents de les educacions d’avui dia. En aquest capítol, volem presentar una proposta per repensar i repracticar des de la vida quotidiana quatre dels reptes més rellevants de les nostres educacions avui. Uns reptes en què emergeix de manera molt clara la necessitat que siguin tractats des d’una perspectiva complexa, de corresponsabilitat i que incloguin les interdependències entre docents, famílies i comunitat: l’horari escolar, els deures, la pràctica i la identitat docent, i la vida en una escola intercultural. El plantejament d’aquest capítol és el de tractar aquests quatre debats a manera de casos per ser analitzats des de la perspectiva de les educacions, enteses com a interrelació, xarxa, conflicte i mútua dependència i responsabilitat de les dimensions familiars, escolars i comunitàries. Finalment, el llibre es tanca amb algunes de les idees més rellevants que s’han exposat a tall de conclusions.

Abans de donar pas al primer capítol, proposem unes breus idees a manera de «manual d’instruccions». Ens agradaria que aquest llibre i la perspectiva que presenta, d’interdependència i corresponsabilitat que relaciona alumnat, progenitors, institucions docents, entitats i comunitat (EFC), es fes servir sobretot com una eina per qüestionar l’educació present i per construir educacions alternatives. Amb ella, no pretenem assentar cap càtedra abstracta, general i universal sobre com és la realitat educativa i sobre com cal que sigui interpretada. Al contrari. El que busquem és compartir amb la lectora i el lector la perspectiva EFC, que disposa d’unes eines per pensar i construir una educació millor per a i amb tots els infants, adolescents, joves, docents, famílies, entitats, ajuntaments…

Per això, proposem un llibre per ser utilitzat, discutit, rebatut, implementat i contestat en debats i experiències educatives de qualsevol índole. La nostra principal motivació a l’hora d’escriure’l no és demostrar que el llibre o els seus autors tenen «raó», sinó que, partint de les reflexions i recerques fetes, sigui útil a les persones que pensen i actuen en els mons educatius i socials, especialment en els seus esforços per construir unes educacions més justes, més equitatives, més belles i més inclusives. Així, ens agrada pensar en aquest llibre com un possible martell per fer caure, conceptualment i políticament, segregacions i murs educatius; com unes alicates útils per arrencar desigualtats i exclusions; o com una paleta per imaginar i construir noves xarxes socioeducatives i noves educacions potser no pensades encara, basades en la justícia, el respecte, l’equitat i el dret de tothom al llarg de la vida a totes les educacions. Com que aquest és el nostre desig a l’hora d’escriure’l, ens agradarà molt poder rebre qualsevol tipus de comentari, experiència o debat en aquest sentit.

Moltes gràcies!