La missió de Daniel Gabarró és inspirar, acompanyar i transformar conscientment les persones, les empreses i les organitzacions.
Daniel Gabarró es dedica a il·luminar la realitat, crear mapes per arribar a viure en plenitud, lliures i feliços.
Imparteix cursos, conferències i tallers en la línia d'Antonio Blay, Anthony de Mello i Gerardo Schmedling, partint sempre de la seva pròpia experiència personal.
Professionalment és empresari, llicenciat en humanitats, expert en PNL (programació neurolingüística) i diplomat en direcció i organització d'empreses. Exprofessor de la Universitat de Lleida i de la Universitat Ramon Llull.
Habitualment col·labora en diversos mitjans de comunicació, ràdio, premsa i televisió, com ara L'ofici de viure i L'Ofici d'educar de Catalunya Ràdio, on ofereix eines d'autoconeixement per viure amb més consciència.
Entre els seus llibres destaquen: Lideratge conscient, Empresa i espiritualitat, 21 creences que ens amarguen la vida, 7 eines de l'amor, Revolució sense enemics...
El moment polític i social actual és intens. Esperançador per a alguns, esfereïdor per a d’altres, però intens.
Jo mateix he viscut, en primera persona, moments tensos arran de la situació que s’està vivint a Catalunya. Reconec haver perdut la meva pau interior durant unes hores el passat 1 d’octubre1. El fet de perdre la meva pau interior aquell dia i el context d’incertesa continuada que vivim m'han fet reflexionar i, fruit d’aquesta reflexió, neix aquest llibre.
No podem fingir que la política no influeix en les nostres vides. La política apareix, necessàriament, quan un grup de persones es troben. La política és la gestió de les nostres relacions com a col·lectiu, ja sigui com a poble o ciutat, com a país, com a empresa o com a comunitat de veïnes i veïns d'un edifici. No podem estar-ne al marge. És, literalment, impossible. Per tant, el més prudent és plantejar-se com podem relacionar-nos amb aquesta part de la realitat amb la màxima saviesa.
De fet, el teu nivell de comprensió t'obligarà a veure les coses d'una manera determinada. No pots veure la realitat de forma diferent a com la comprens. Com més comprensió, més capacitat de viure-la sense patiment i més capacitat d'influir en la transformació positiva de l'entorn.
Si aconsegueixes una mirada més comprensiva i més sàvia, també la teva actuació social serà més útil i sàvia. No només tindràs més pau interior, sinó que també generaràs més harmonia externa.
El llibre que tens a les teves mans vol oferir-te, d’una manera clara i directa, criteris per saber com actuar socialment, en especial en moments convulsos. En altres paraules, pretén explicar com podem aprofitar els moments polítics actuals per créixer interiorment. Perquè, malgrat la confusió imperant, és possible mantenir la nostra pau interior inalterada i utilitzar els esdeveniments per avançar com a societat i com a individus.
A partir de la meva experiència personal, teixiré una sèrie de reflexions aplicables en qualsevol context.
Algunes persones pensaran que aquest document és sobrer perquè el treball interior ha de restar al marge dels conflictes socials. Personalment, crec que s’equivoquen, així com també ho fan les persones que lluiten per a una societat millor sense, alhora, aprofitar aquesta acció com un espai d’autoconeixement i de creixement interior.
Crec que podem trobar una forma més sàvia d’actuar que transformi la realitat i que, al mateix temps, ens transformi positivament a nosaltres.
Aquest llibre et donarà eines per aconseguir-ho. Concep-lo com un punt de partida perquè, a posteriori, siguis tu qui decideixis com actuar. Jo només et mostraré eines i criteris per fer-ho, però has de ser tu qui les verifiquis. No creguis cegament: comprova-ho i judica pels resultats. Per això, en molts capítols trobaràs propostes de verificació, suggeriments per integrar les aportacions i exemples pràctics per veure que no parlem només de teories.
Cada situació complexa ens ofereix l'oportunitat de créixer interiorment i socialment. Aprofitem el moment. Si ho fem amb consciència, no només contribuirem amb la societat, sinó també amb nosaltres mateixos. Nosaltres i la realitat som una única cosa. La visió d'una realitat separada de nosaltres és tan falsa com la visió d'un ball separat de la música. En actuar conscientment ens descobrim, ens coneixem, arribem a ser.
T'hi atreveixes?
Daniel Gabarró
Sherpa Espiritual2
1 L’1 d'octubre de 2017, data de celebració del referèndum sobre la independència a Catalunya amb un evident enfrontament entre la posició del govern català i l'espanyol.
2 Sherpa significa que simplement acompanyo: cada persona camina per ella mateixa, jo només acompanyo pels camins interiors que conec. Espiritual significa que els camins pels quals acompanyo són camins que ens porten a la nostra essència, a descobrir qui som més enllà de la forma física, les emocions, les idees i les accions que puguem fer. Des d'aquest punt de vista, aquests camins espirituals són d'una espiritualitat laica i poden ser recorreguts per persones de qualsevol religió, com també des de l'ateisme o l'agnosticisme.
Un tema social és aquell que ocupa un grup persones. No cal que siguin milers de persones. Si un tema ocupa tres o més persones ja és un tema social, polític o col·lectiu. Per tant, tot sovint ens trobem davant de temes col·lectius: a la feina, al poble, al barri, a la família, a la comunitat de veïnes i veïns, al club esportiu, a l'associació cultural...
Així doncs, en qualsevol tema social sempre trobarem dos components: per un costat, les persones involucrades; per l’altre, el tema o la qüestió sobre el que decideixen.
Per exemple, en una comunitat de veïns i veïnes, trobarem les persones propietàries dels habitatges i les qüestions de l'edifici sobre les que decideixen.
Per posar un segon exemple, en unes votacions hi ha un grup de persones i una sèrie de qüestions sobre les quals decidir.
A l’hora d’abordar un conflicte social o polític, les persones adopten, majoritàriament, dues grans posicions: les que decideixen implicar-s'hi activament i les que no.
Aquelles persones que prefereixen no implicar-s'hi, ho argumenten de formes diferents. Però, en general, heus aquí les diferents raons amb les quals justifiquen la seva conducta:
Tanmateix, hi ha persones que decideixen implicar-s'hi i també en aquest grup podem trobar justificacions diferents:
Segurament, hi ha altres motivacions tant per actuar, com per no fer-ho. No hem volgut ser exhaustius, sinó donar una visió no monolítica.
En tot cas, en aquest llibre intentarem preguntar-nos quina actitud i quines accions són les més sàvies per tal de transformar-nos interiorment i potenciar positivament la societat.
Acabem d'explicar que hi ha gent que decideix actuar i d'altres que decideixen no fer-ho. Però ara farem una afirmació fonamental: no actuar és impossible. Sempre estem actuant.
Ho puc repetir al revés, ja que l’ordre dels factors no altera el producte: és impossible no actuar. L’afirmació és clara i rotunda.
Les persones no podem escollir entre actuar i no actuar. Qui afirma que no actua, s'està enganyant.
Mirem-ho amb atenció: imagina que el president/a de la teva comunitat de veïnes i veïns convoca aquest vespre una reunió extraordinària. Tu pots decidir anar-hi o no. Però, en qualsevol dels casos, decideixis una opció o l’altra, sempre estàs actuant.
Si no hi assisteixes estàs actuant, encara que estiguis descansant tranquil·lament a casa teva mirant la televisió! Simplement, consideres que el teu descans en aquell moment és més prioritari que la reunió. Has decidit no anar-hi i, conseqüentment, no hi vas: no assistir-hi és una acció.
La pregunta clau, doncs, no és si hem o no hem d’actuar, si hem d’implicar-nos o no en conflictes socials o polítics. El fet d’estar sempre actuant ens allibera d’aquest dilema. La qüestió principal és: Com actuar sàviament? I aquest serà el nucli del capítol següent.
Però, fins que hi arribem, m’agradaria convidar-vos a considerar que hi ha dos tipus d'accions: les externes, és a dir, aquelles que poden ser vistes des de l'exterior, i les internes, que només poden ser percebudes per la nostra consciència. Malgrat que puguin semblar ben diferents, ambdues són accions.
Les accions internes són aquelles que, des de fora, no poden ser detectades pels altres. Per exemple, si estem parlant amb una persona i, mentalment, decidim que no la tornarem a veure mai més, estem prenent una decisió interna. L’altra persona no sospitarà res si nosaltres no li ho diem. Però, interiorment, sabem que no la tornarem a veure. Per tant, és una acció evident: transforma la realitat. Altres exemples d’accions internes possibles serien: decidir callar, decidir no autoenganyar-nos, no mentir-nos, fingir una opinió diferent a la nostra, enganyar l'altra persona de forma conscient, etc.