Els articles del la sèrie 'Quan érem genocides' es van publicar a les pàgines d'opinió del diari Ara entre el gener i el febrer de 2012. Agraïm a l'Ara la complicitat en l'edició d'aquest ebook dins la Biblioteca del Núvol.

Primera edició: setembre de 2017

©Albert Sánchez Piñol, 2017

© D’aquesta edició:

Edicions del Núvol SLU

Carrer Mallorca 348, 4rt 1a

08013 Barcelona

www.nuvol.com

ISBN: 978-84-947479-3-9

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

QUAN ÉREM GENOCIDES

Biblioteca del Núvol

I

La brega diplomàtica entre França i Turquia pel cas armeni ha tornat a actualitzar el concepte de genocidi. I tanmateix és remarcable com en el món periodístic, fins i tot en l’acadèmic, s’acostuma a fer servir el terme amb una falta d’exactitud notable. No n’hi ha prou amb una suma d’atrocitats perquè una matança es classifiqui com a genocidi. Si parlem amb puritat, un genocidi seria aquella acció o conjunt d’accions destinades a exterminar totalment una comunitat humana. Si admetem aquesta definició, doncs, la majoria dels casos que anomenem genocidis només en serien temptatives fracassades. I és que, de fet, en la qüestió preval una paradoxa: la majoria de genocidis moderns han aconseguit exactament el contra-ri del seu propòsit. Avui en dia els armenis tenen un estat que els empara, lògicament hostil a Turquia; Israel és, en bona mesura, una conseqüència de l’Holocaust jueu, ja que el 1948 una Europa amb complex de culpabilitat no es va atrevir a aturar el sionisme a Palestina, i els tutsi, a despit de les matances que van patir el 1994, ara governen a Ruanda, Burundi i fins i tot Uganda, tot i que són una ínfima minoria. Jueus i tutsi i, com estem veient aquests dies, els armenis, no toleraran mai més ser víctimes passives. És comprensible: un grup humà que ha sobreviscut a l’intent d’esborrar-lo no estalviarà es-